La campanya electoral del 27-S és una oportunitat no només per aconseguir més vots, sinó per demostrar la diferència entre Catalunya i Espanya, davant de si mateixes, envers a la resta d'Espanya, Europa i el món. Els mitjans públics, especialment la televisió, poden transparentar la qualitat democràtica del procés a través de mitjans al servei de la ciutadania . Els canvis polítics, siguin d'índole nacional o social, han de guanyar-se també en el terreny de les idees, indispensable per comptar amb la ciutadania més enllà del dia de les eleccions.
els mitjans públics i la ciutadania
Si en alguna cosa els catalans semblen estar d'acord és en que les eleccions convocades pel President Mas són un acte democràtic. La ciutadania podrà triar quina sigui l'alternativa i, alhora, assenyalarà com aquesta haurà de formar una majoria que legítimament pugui orientar el país en una direcció determinada.
 |
| Quanta és la independència de Eugeni Sallent, cap de TV3? |
els mitjans públics i la ciutadania
Si en alguna cosa els catalans semblen estar d'acord és en que les eleccions convocades pel President Mas són un acte democràtic. La ciutadania podrà triar quina sigui l'alternativa i, alhora, assenyalarà com aquesta haurà de formar una majoria que legítimament pugui orientar el país en una direcció determinada.
Però, perquè aquesta ciutadania triï lliurement, haurà de comptar amb la informació i el coneixement de les implicacions del què signifiquen una i altres alternatives. Els mitjans de comunicació en general, i entre aquests la televisió en particular, són molt importants.
Especialment ho són per als ciutadans que dubten en participar, o desconeixen quins siguin els plantejaments o els significats d'ambdues opcions. També, hi ha els que, per una banda, tot i conèixer estan confosos sobre les conseqüències que podria portar una o altra opció, i per altra, presenciant la confrontació d'idees, els raonaments i les formes en què es plantejen els problemes i les seves possibles solucions poden revisar o decidir-se per una alternativa no considerada.
una TV3 provocadora de conversacions
Aquest ha de ser l'horitzó d'un servei públic democràtic d'una televisió pública en matèria informativa en general i, més encara, davant d'un acte democràtic com el que s'ha convocat. Es tracta de contribuir a la formació d'una opinió cívica amb una informació, que com diu el sentit d'aquesta paraula, és posar en forma a la ment dels ciutadans, en aquest cas, el sentit de idees confrontades.
Un exemple podria il·lustrar una forma concreta d'informació de qualitat democràtica. TV3 podria oferir, a partir d'aquesta curta campanya electoral, conversacions de parelles de persones, que tenen pensaments diferents davant el que ha de ser Catalunya, animades o regulades per una o un periodista,
Conversacions significa reunir-se a donar voltes a un tema amb la finalitat d'exposar i acarar diferents punts de vista (la parella d'invitats) per persuadir els altres (ciutadans). Però aquesta dinàmica no es produeix espontàniament; ha de ser induïda pel o la periodista a través d'un paper actiu, orientant i donant un ordre clar i comprensiu al que s'exposa i confronta. Així el ciutadà podria entendre o plantejar dubtes o reaccionar críticament a través de les xarxes socials, continguts que podrien seleccionar-se per ser plantejats a la parella convidada.
un exemple concret
Una possibilitat és un programa de quatre sessions monogràfiques. Aquestes podrien triar-se segons la seva importància per a futur proper de Catalunya i perquè segur que als ciutadans els agradaria conèixer amb més aprofundiment pel impacte que té per a les seves vides:
Una possibilitat és un programa de quatre sessions monogràfiques. Aquestes podrien triar-se segons la seva importància per a futur proper de Catalunya i perquè segur que als ciutadans els agradaria conèixer amb més aprofundiment pel impacte que té per a les seves vides:
1. Els costos econòmics davant una independència; (Josep Borrell/ Xavier Sala i Martin)
2. Les possibilitats que un Estat català pugui ser admès a la Unió Europea i l' Eurozona; (Amadeu Alatafaj/Andrea Levy)
3. Legalitat i legitimitat d'un procés constituent català (Francesc de Carreras/Santiago Vidal)
4. Model social a una Catalunya independent. (Núria Bosch/Vicenç Navarro)
Els participants haurien ser persones amb alguna visibilitat pública, competència política i professional. Així podria garantir-se millor l'exigència de qualitat periodística del programa: aconseguir respostes i arguments clars i amb un cert rigor, evitant discursos abundants en tòpics i generalitats.
El o la periodista hauria de mantenir la neutralitat, sense deixar-se inhibir i ser exigent amb la parella de convidats, amb facultat per interrompre'ls i poder contrapreguntar-los i demanar-los aclariments i precisions. També ha de obrir nous temes, ser la guia que faciliti el desenvolupament del debat.
dues raons
Els mitjans públics, poden aventurar-se en aquesta forma programàtica on l'important és el servei cívic al ciutadà, amb pluralitat política i exigència professional amb imparcialitat, sense complaença cap a ningú? Els mitjans públics sota l'Estat espanyol, no, rotundament, i els mitjans públics sota la Generalitat? Hi hauria almenys dues raons per pensar que sí que podria ser.
Una, que el govern de Convergència Democràtica vol la independència per construir un Estat democràtic modern. Això, vol dir en el pla dels mitjans de comunicació públics, que transparentin pluralitat ideològica, política i cultural amb la societat civil catalana, els ciutadans. Per tant una política d'autonomia cap la televisió i radioemissores públiques, sense intervencions administratives, discrecionals o autoritàries del govern sobre l'aplicació de les seves línies editorials i programàtiques.
La segona, que aconseguir la independència d'un país requereix d'una societat majoritàriament convençuda, disposada a defensar-la activament davant les forces pròpies d'un Estat. Els vots són bàsics, però no suficients si es vol obligar a l'Estat a seure's a la taula de negociacions. La millor forma d'aconseguir una majoria excepcional, contundent (un escó més no fa una independència) és anar a un debat cara a cara amb l'adversari, en forma neta, sense trampes, transparents, i guanyar-lo en el terreny de les idees.
Aquesta seria una bona oportunitat de presentar uns mitjans públics compromesos amb els ciutadans catalans i una confrontació d'idees de qualitat democràtica, que es distingeixin dels mitjans públics administrats sota l'autoritarisme arrelat en el gobierno de España
Els participants haurien ser persones amb alguna visibilitat pública, competència política i professional. Així podria garantir-se millor l'exigència de qualitat periodística del programa: aconseguir respostes i arguments clars i amb un cert rigor, evitant discursos abundants en tòpics i generalitats.
El o la periodista hauria de mantenir la neutralitat, sense deixar-se inhibir i ser exigent amb la parella de convidats, amb facultat per interrompre'ls i poder contrapreguntar-los i demanar-los aclariments i precisions. També ha de obrir nous temes, ser la guia que faciliti el desenvolupament del debat.
dues raons
Els mitjans públics, poden aventurar-se en aquesta forma programàtica on l'important és el servei cívic al ciutadà, amb pluralitat política i exigència professional amb imparcialitat, sense complaença cap a ningú? Els mitjans públics sota l'Estat espanyol, no, rotundament, i els mitjans públics sota la Generalitat? Hi hauria almenys dues raons per pensar que sí que podria ser.
Una, que el govern de Convergència Democràtica vol la independència per construir un Estat democràtic modern. Això, vol dir en el pla dels mitjans de comunicació públics, que transparentin pluralitat ideològica, política i cultural amb la societat civil catalana, els ciutadans. Per tant una política d'autonomia cap la televisió i radioemissores públiques, sense intervencions administratives, discrecionals o autoritàries del govern sobre l'aplicació de les seves línies editorials i programàtiques.
La segona, que aconseguir la independència d'un país requereix d'una societat majoritàriament convençuda, disposada a defensar-la activament davant les forces pròpies d'un Estat. Els vots són bàsics, però no suficients si es vol obligar a l'Estat a seure's a la taula de negociacions. La millor forma d'aconseguir una majoria excepcional, contundent (un escó més no fa una independència) és anar a un debat cara a cara amb l'adversari, en forma neta, sense trampes, transparents, i guanyar-lo en el terreny de les idees.
Aquesta seria una bona oportunitat de presentar uns mitjans públics compromesos amb els ciutadans catalans i una confrontació d'idees de qualitat democràtica, que es distingeixin dels mitjans públics administrats sota l'autoritarisme arrelat en el gobierno de España
No hay comentarios:
Publicar un comentario