EL SOBIRANISME ENTRA EN CRISI

El diumenge passat  es va presentar una ciutadania forta, entusiasta i amb confiança en sí mateixa, a diferència d’uns partits sobiranistes debilitats, decebuts i sense credibilitat entre ells. La maduresa de les paraules de la portaveu d’Òmnium i de l’Assemblea Nacional Catalana contrasten amb les imprudents del portaveu del govern del dia següent i subsegüent. Tot un retrat del procés nascut en la  societat civil i que podria acabar en l’esfera política.

 

fer un discerniment democràtic

La decisió del President Mas de convertir la consulta del 9N en un “procés participatiu” és el fet polític que virtualment acaba amb la legislatura oberta el 25N (2012). Aleshores, els ciutadans catalans van votar una majoria parlamentària clara a favor de l'excercici del dret a decidir en una consulta sobre el futur de Catalunya.

És veritat que Mas té les atribucions de convocar eleccions, però un President democràtic no governa al seu capritx. Ha d’escoltar el que passa en la societat, a més de tenir una mínima honestedat política, com és acceptar que el motiu principal d’aquesta legislatura va acabar.

Per això, Mas no té marge per continuar, ha de revalidar-se en les urnes, perquè de no ser així  perdria la majoria parlamentària (el suport d’ERC) i legitimitat o credibilitat política en la part de la societat que sosté el procés sobiranista.

reconèixer les diferències

En aquest context, el moviment cívic –ANC i Òmnium- va expressar la seva opinió de que el President Mas convoqui a eleccions en el termini de tres mesos, una cosa que sembla  raonable, si es considera que el maig hi ha eleccions municipals, però també perquè al procés sobiranista li cal més força política davant la intransigència de l’Estat espanyol i sobretot d’una atenció major d’Europa i de l’opinió pública internacional.

Per a més complexitat, el President Mas ha condicionat la convocatòria a la formació  d’una llista electoral i un programa sobiranista comú. Les CUP i ICV-EUiA ja ho han descartat. ERC podria negociar un acord, però cada cop és més improbable si es consideren les diferències entre tots dos: CDC vol una independència acordada amb l’Estat espanyol i ERC vol una independència declarada pel Parlament de Catalunya.

Aquesta diferència fonamental es va amagar darrera la consulta fins que el Tribunal Constitucional no va respondre la demanda d’aixecar la seva suspensió. Finalment, pel President la consulta era inassumible sense l’aprovació de Madrid, com tampoc ho seria la independència.    

acord i eleccions

Així doncs, la pregunta és com dirimir les diferències. En democràcia, a través del diàleg polític fins arribar a un acord o a través de la voluntat ciutadana expressades en les urnes. Semblaria que la primera afavoriria a  CiU i la segona a ERC. El moviment cívic que va obrir i sostenir el procés sobiranista vol acord i eleccions.

Una vegada desconvocada la consulta del 9N és el moment de reconduir el procés a través d’un nou acord abans o després de les ineludibles eleccions. Sense aquestes, el sobiranisme  entraria en un progressiu debilitament  i incert futur.

L'HORA DE DELIBERAR

El procés sobiranista no acabarà ni fent ni no fent la consulta el 9N. Aquest continuarà si hi ha confiança entre els partits i entre aquests i el moviment cívic. Per això, han de deliberar políticament, empatitzant uns amb altres, construint en conjunt la decisió fins a arribar-hi. Acostar-se cap el raonament de l'altre i fugir de l'aserció pròpia. Així podrà entendre i construirà en conjunt l'acord. Així, segur que la majoria de la societat comprendrà perquè hi haurà o no 9N   

El 9N sobre la taula

el pacte CiU-ERC i la pròrroga 

Els partits sobiranistes, compromesos a consultar a la societat catalana sobre quin futur prefereix: mantenir-se com a una autonomia o anar cap a la creació d'un Estat propi, associat o independent de l'Estat espanyol, estan obligats a decidir, en les pròximes hores, si segueixen endavant amb la consulta convocada pel 9 de novembre (9N). 

El Tribunal Constitucional (TC), a instàncies del govern del PP i el suport sense reserves del PSOE, ha suspès cautelarment en forma retroactiva la realització de la consulta fins a que no hi hagi un dictamen, acte que no es produirà abans del 9N. Per tant, la consulta convocada no podrà fer-se d'acord amb la legalitat espanyola.

El pacte subscrit per CiU i ERC considera la possibilitat de prorrogar la consulta en cas "que el context socioeconòmic i polític ho requerissin". Així doncs, la pregunta que s'ha de respondre és si la suspensió cautelar del TC i la prohibició de continuar la seva preparació afecta o no el context sociopolític en el sentit que impedeix realitzar una consulta amb garanties democràtiques a tothom. 

la deliberació...

D'una altra manera, els partits sobiranistes estan disposats a fer la consulta independentment de la resolució del TC? Resoldre fer-la seria trencar la legalitat espanyola, encara emparant-se en la legalitat creada pel Parlament català, on una majoria clara va ser triada per a exercir el dret a decidir mitjançant una consulta democràtica sobre el futur de Catalunya.

Respondre la pregunta requereix una deliberació essencialment política, assossegada i pensant més enllà del 9N, és a dir, si fer la consulta el 9N, en les condicions polítiques, jurídiques i d'organització actuals, afavoriria o no avançar cap a l'essencial: la creació d'un Estat sobirà, associat o independent de l'Estat espanyol, i amb reconeixement de la comunitat europea i internacional.  

Ni les constitucions ni les lleis són sagrades. En democràcia han de servir per al desenvolupament de les persones y dels pobles. Han de fer-se càrrec de les noves realitats que sorgeixen. També les  estratègies i els terminis han ser sempre objecte de revisió per complir amb l'objectiu principal. 

...sense por i convençuts

Però, per fer això bé cal la deliberació política entre el govern i els caps dels partits sobiranistes. Han 

d'obrir-se cap a un diàleg de debò, amb voluntat d'escoltar i ser escoltat, amb la disposició mútua de sentir els arguments de l'altre, disponibles a canviar la posició inicial, a partir del raonament de l'altre, deixant fora tot càlcul personal o partidista. Mai perdre de vista que prop del 80% dels ciutadans de Catalunya volen ser consultats i canviar l statu quo amb l'Estat espanyol. 

Per tant, qualsevol canvi dels compromisos establerts fins ara, ha de ser raonat amb transparència, no amagant res, ni tan sols les debilitats de la direcció del procés. D'igual forma, si la decisió és mantenir la consulta el 9N, aquesta ha de ser explicada, explicitant els riscos i assenyalant perquè han arribat a aquest convenciment de canviar l statu quo ara i no després.

Es tracta, en ambdós casos,  de sortir de les deliberacions convençuts, entusiasmats i units. En cas de que es faci la consulta informar en quines condicions es farà i com es garantiran els drets democràtics de tothom, i en cas que es prorrogui s'han d'exposar els acords sobre un nou full de ruta cap la consulta  i en quines condicions continuarà la conducció del procés.